viernes, 4 de abril de 2008

Dalt Santa Àgueda

11 comentarios:

  1. Se van los áboles
    y llorando regresan
    cuando vuelven agitados,
    volando ramas,
    llevando lágrimas,
    se van y de a poco
    con ellos te llevan,
    se oxidan y mueren
    nunca regresan..

    ResponderEliminar
  2. Me gustan estas dos fotos que has puesto de Santa Agueda... parece que esas nubes tengan movimiento...como en las pelis cuando pasan tan rápido!!
    saludos!

    ResponderEliminar
  3. T'ha quedat molt xula aquesta tiu!
    Felicitats de nou d'una gent que t'enyora desde Barna.

    Una abraçadota!

    ResponderEliminar
  4. Bella imagen.

    Un saludo

    ResponderEliminar
  5. el momento de la foto es magnífico con esas nubes tan amenazantes, y el procesado de colores es también muy bueno.

    ResponderEliminar
  6. Tot i que ja sabem que la forma dels arbres és amb la força del pas del vent al llarg del anys, a la foto dóna la impressió que és el vent del moment que els fa moure. La imatge té molta força.

    ResponderEliminar
  7. Molt bona i com diu en Fran, sembla que els ennibolats tenguin vida. Els colors d'hivern són immillorables per un fotògraf amb bon ull.

    ResponderEliminar
  8. Moltes gràcies amics, en temps de pluja el camp dona moltes possibilitats dramàtiques...

    Salut!

    ResponderEliminar
  9. Bonita panorámica, muy atractiva y con mucha fuerza....ya me iré pasando...saludos

    ResponderEliminar